Alessandro
 Manzoni Prosa

Come primo brano in prosa ho scelto uno scritto della signora Ella Torretta, botanica e alpinista, che ancora non conosco di persona, ma che stimo molto e al cui stile "meneghino" moderno vorrei ispirarmi quando, una volta più sicura, comincerò a scrivere anch�io qualcosa in milanese. I racconti della Signora li leggo sul mensile Sciroeu de Milan. Il titolo:

On piatt de bella cera (di Ella Torretta)

Come dònna de cà voeuri parlà de cusina per fav tornà in ment come l�era la cusina di milanes.
Ona vòlta i sciouri gh�aveven nò l�usanza de disnà foeura de cà e quand rivava on amis o on parent, la Resgiora dal latin "regere" guida responsabil de la cà, la dava ordin de mett giò in tavola on alter piatt.
In onor de l�òspit e per fà bella figura la metteva insema on disnaa ricercaa. La scartabellava el taccoin di ricett e la cominciava a truscià. Insema ai ingredient sul taccoin gh�era semper segnaa anca el nòmm de chi gh�aveva daa la ricetta, per esempi el Pollaster de la sciora Mariani, i tortei de la nònna Poldina, inscì quand sti sciorett se scambiaven i ricett trovaven on�occasion de pù per slargà i discors
"Me par de conossela anca mì la sciora Mariani l�é minga la mamma de l�avocatt che sta al second pian?"
"Quella sì l�è ona brava coeuga"
"L�ha vist che bell quader el gh�ha taccaa su in del so studi l�avocat?"
"L�è on quader del Cremona. On pittor ch�el gh�aveva la canetta de veder, ma quand el se metteva a lavorà, per tirà a press on poo de danee, el taccava foeura de l�uss on cartell con scritt domà: Lasciate siccome lù el se ciamava Tranquillo quei che rivava leggeven: " Lasciate Tranquillo Cremona!" (questo mi ricorda, per inciso, n.d.s., che Alessandro Manzoni, scrivendo agli amici intimi si firmava MANZ. ALES. = manz a less = manzo lessato ).
A part el zabettà de sti sciorett del broeud e i trovad spiritos del pittor, tornemm in cà di sciori.
La cusina l�era semper ciara e granda. In mezz a la stanza on tavolon de nos massizz, quatter cadregh inliscaa (impagliate), el fogoraa in d�on canton, la panadora (credenza) cont on�infilera de piatt, on guarneri (armadio) semper saraa sòtt ciav e pendolenta da on somee (trave) del tecc ona moschiroeula doggiada dal vecc gatt sornion. Denter in del vestee (armadio), insema a la terraglia, ai pignatt, ai biccer, ai tazzin, gh�era el boccal del nònno con scritt a caratter celest: "W il Vino!".
De sera �sta stanza l�era illuminada da ona lucerna de quatter stoppin lusenta e bella netta come del rest eren nett de bugada i scossaa e i sguandarin che gh�aveven su quei che se dava de fa in cusina.
On para de sidei con l�acqua eren taccaa a di rampitt che pendeva foeura del mur; apos (dietro) ona tazza de ferr l�era doprada per bev e on cazzù grand de ramm stagnaa el serviva per i alter mestee.
A portada su on cancanin (arpioncino) gh�era on pedrioeu che se doprava per spantegà in terra l�acqua prima de scovà el soeul, faa de medon (matton) ross.
L�acqua l�era portada in cà cont i sidei e per fortuna in famiglia gh�era semper chi se prestava a fa andà innanz e indree la pompa de l�acqua che gh�era in la cort.
St�acqua l�era potabil se el mascaron de tromba (mascherone della tromba), faa de gess o de bronz l�era sorrident, se de nò el gh�aveva i zii (ciglia) voltaa in giò in manera che tutti capiven che l�acqua l�era minga bòna de bev.
In mostra sora al camin, el ramm de cusina el sberlusiva specialment quand i lughér del foeugh giugaven a fa la gibigianna sui pignatt, sui coverc o sui formin di flan.
Poggiaa in sul scòss del franclin (caminetto) on para de candilee de otton cont i candel smocciaa, pareven miss lì a curà la piròtta (mortaio) de legn del saa e el masnin del caffè.
Bòna nòrma de la cusina milanesa l�era quella de fa coeus tusscòss adasi, adasi con su el coverc. La sleppa de manz la doveva buì�plòtt, plòtt�,(splendido suono onomatopeico, n.d.s.) el stracòtt, miss in del stovin de ramm, el doveva vess quattaa da on coverc ben saraa su in manera de fa vegnì foeura nanca on boff de vapor, el ròst de coin el doveva mai taccà giò, se de nò se podeva minga vegh quell famos grass de ròst, taccolent e inscì bon, condiment important e rimedi a ogni magagna de la coeuga.
Regina de la cusina, la coeuga l�era venerada come ona "dea" quand involtiada da nivol de profum de minestron, pitanzitt o tortei, la faseva vegnì a oltra tutti i parent interessaa a l�andament de la cusina domà quand rivava l�ora de mett i gamb sòtt al tavol! El Resgiò, a seconda di pitanz, l�andava giò in cantina a scernì el vin, ne controllava la temperadura poeu elk desbuscionava i bottili prima de portai in tavola. El nònno cont i orgnett in sul nas, el rivava in cusina a squattà i pignatt per doggià se i pitanz eren a coppel de cottura. Allora el batteva i man per ciamà i nevoditt e fai vegnì a tavola cont i man nett. Semper puntual quand la pendola sonava mezzdì, compariva la nònna che, controllaa che i pòrta-mantin, ricamaa da lee cont el nòm di so de cà, eren staa miss al pòst giust, la se settava a spettà de vedé spartì cont el cazzù per man de la Resgiora el risott cont el zaffran on poo a l�onda.
Domà chi conoss pòcch Milan el dis che la nòstra cusina l�è pòbvera de ricett e de bon boccon!...la pussee savorida ricetta de la cusina milanesa l�è fada de sorris, cortesia, amor, simpatia�insòmma l�è on Piatt de bella cera!


Da Milanin Milanon (Emilio De Marchi) autori

Te scrivi rabbiôs, Carlin, dal mè stanzin depôs al campanin de San Vittor di legnamee. (chiesetta vicino al crocicchio delle Cinque Vie) Chi dedree l�è trii mes che fann tonina (fanno scempio) di cà de Milan vècc: e picchen, sbatten giò camin, soree, finester, tôrr e tècc, grondaj, fasend on catanaj (macerie) in mezz a on polvereri ch�el par propri sul seri la fin del mond.

Dov�el va el me Carlin, quell noster Milanin di noster temp, inscì bell e quiètt, coi contrad strett in bissoeura, dent e foeura, sul gust d�ona ragnera? Ma sta ragnera la ciappava denter el coeur, te le tegneva lì che pareva squas de morì, se, dininguarda, el destin el te ciamava foeura, on poo lontan, a Lesmo, a Peregall,(borghi a nord-est di Milano) o magari fina fina�a Barlassina o a Bagg.

Dov�el va sto car Milan di Milanes, minga quell di Viscont, disi el noster, Carlin, che dai Figin girand adree al Cappel el tornava bell bell dal Rebecchin, da Pescheria su in di Mercant d�or, e poeu giò per i Oreves in Cordùs, de lì per el Brovett, San Prosper, San Tomas, i duu Mur, el Niron e fina al Malcanton, con tanti bei stazion d�osteria de vin bon e bôna compagnia che faseva legrìa el penser de la brasera? (braciere)

E on poo foeura de man, duu pass a bass di pont, pareva subet on alter paes, con quij sces tiraa tra i mur, con denter quij campagn de ortaj con quij giardinitt inscì fresch, ombros, vestii de fior, de foeuj, de maggiorana, con quij sces de fambrôs e quij toppiett (pergole) de ribes e d�uga moscadèlla. Se trovava la bella compagnia coi tosann, con la frotta di parent e se giugava ai bocc sotta a la toppia � el pestonin (bottiglietta) a moeuj � infin che in mezz ai bocc se vedeva ballin.

Là giò in Quadronn - te se regordet? - sott on porteghett se faseva el teater. Mi seri Aristodèmm e ti - Gonip; e se la stava ben la Carolina! In quella sôa vestina tajada a la greca e a la romana che lassava vedè quij so brascitt, pien de boeucc e bogitt. Ah, car Carlin, che temp!

E quij giornad del tredesin de Marz? Gh�era la fera, longa longhera, giò fina al dazi, coi banchitt de vioeur, de girani, coi primm roeus, e tra el guardà, l�usmà, el toccà, se vegneva via col coeur come on giardin, pensand al bell faccin de Carolina che sotta al cappellin a la Pamela (cappello di paglia a larghe falde con i nastri per annodarlo sotto il mento) e col rosin sul sen la pareva anca lee la primavera.

Adess, longa longhera, el mè Carlin! El temp el ne trà a tocch quij quatter dent, el ne rovina el tècc e la cantina, el porta via i amis, el desfa el nost Milan, che meneman se troeuva pù la strada de andà a cà; el cambia el nomm di strad e, quell ch�è brutt, el cambia el visual de sti tosann che a desdott ann ghe veden pù per tì.

Sto Milan Milanon el sarà bell, no disi. Gh�è di piazz, di teater, di cà, di contrad, di palaz, di bottegh, di istituzion che ai noster temp no gh�eren che a Paris; gh�è gent che va, che cor, che tas, che boffa, su e giò per i tranvaj, su e giò per i vapor, de dì, de nott, che no se troeuva on can che faga el quart. (a scopa, naturalmente) Tutt se dis, tutt se stampa, tutt se cred e se bev a l�ingross, ma quell vinett salaa, nostran, che se beveva a la Nôs, a la Pattonna (altra osteria in zona Cordusio), in del tazzin, con quij duu amarett, tra ona carezza al can e on�oggiada a la padrona, Carlin, el gh�è pù, Carlin.

Sto Milan Milanon l�è on cittadon, no disi. De nott ghe se ved come del dì (te pias a tì?), se va in carrozza con duu sold, e fina mort te porten in carrozza; ma quij bei contradèi in drizz, in sbièss, cald d�inverno e frècc el mes d�agost, quij streccioeur cont in aria el lampedin che fava ombria, quij presèpi de cà, de spazzacà, coi ringheritt tutt a fior, quij cortitt, quij loggett, miss su come i niad fina al terz pian, quij tècc vècc che sponta erbos coi grond pensos, veduu sul scur, col ciar de luna che giuga in mezz ai mur, gh�aveven el so bell, vera Carlin?

Per mì son vècc e moraroo in del mè streccioeu. Ma dì, Carlin, quij casonn inscì bianch, tutt drizz, tutt mur, che paren caponer coi beviroeu, quij strad tutt polver e sô, con quell su e giò de brùmm, de tramm, de car, de gent, de sabet grass, hin nanca bèi de vedè e de andà a spass.

E poeu, te par, Carlin - sia ditt sott vôs - che sto noster Milan el sia tutt noster? Sèmm italian, l�è vera; el mè l�è tò, el tò l�è minga mè; ma s�ciao, quell Milanin de Carlambroeus, grand o piscinin, el stava intorna al Domm come ona famiglia che se scalda al camin� E se parlava milanes, quell car linguagg sincer e de bon pes (onesto), che adess el se vergogna de parlà, el tas, el se scruscia in d�on canton come se Milan el fuss Turchia. El Porta, pover òmm, l�è là lù, su la sciattèra, e sul corso no sent che gniff e gnaff...che nol par vera nanca el quarantòtt.

S�ciao destin! Ma a nun del taccoin vècc, (all�antica) che gh�èmm i noster vècc a San Gregori (cimitero di Porta Orientale), sto progress che boffa e sgonfia che sconquassa i noster cà, e che no lassa requijà, a nun mett el magon. E se torna volentera al Milanin faa sul gust d�ona ragnera, al Tredesin, longa longhera, ai ringher, a Carolina che la dorma, poverina, al Gentilin (foppon-cimitero vicino a P.ta Ticinese) e quij ciaccer faa dintorna al fogoraa, col gottin in del tazzin, col coeur che sentiva on profumin squas de vioeur.


Per vedé se adess son bona de scriv on quaic�ss in milanes hoo ris�ciaa gross con la prima traduzion d�on classic. Gh�hoo de vergognamm?

Ritratt del dolor: CECILIA E LA MADER ("I spos promess" - A. Manzoni)

Ona dònna, cont i segn d�ona giovinezza avanzada, ma minga finida, la vegneva giò de la soeuja de vun de quei uss vers el convòli. In del sò aspett traspariva ona bellezza velada e sfumada, ma minga guasta, d�ona gran passion e d�ona languidezza mortal: quella bellezza a on temp moresina e maestosa che la brilla in del sangu lombard. El sò andà l�era stracch, ma drizz; i oeugg buttaven minga foeura lacrim, ma mostraven el segn d�aveghen versaa tanti; gh�era in quel dolor on quaicòss de seren e profond ch�el (di)mostrava on�anima che la sa e che l�è preparada a sentil. Ma el sò aspett l�era minga l�unich, in mezz a tanti misèri, a fà vedè che le l�era particolarment portada a la pietà e el ravivava in lè quel sentiment oramai stracc e quasi mòrt in di coeur.

La portava in còll ona tosetta de fòrsi noeuv ann, mòrta, ma tutta ben sistemada, cont i cavei divis sora la front, cont on vestii bianchissim, come se quei man l�avessen ornada per ona festa promessa de gran temp e dada in premi. E nanch la tegneva buttada giò, ma sostegnuda e settada sora on brasc, cont el pett poggiaa al pett. come se la fuss stada viva; salvo che ona manina bianca compagn de cera la pendeva giò de ona part, cont ona certa pesantezza inanimada, e el coo el poggiava in su la spalla de la mader, cont on abbandon pussee fort del sogn; de la mader che, se anca la somejanza di vis l�avess minga faa fed, l�avaria dii ciar e nett quell di dò che esprimeva ancamò on sentiment.

(traduzion de Angela Turola)

Scendeva dalla soglia d�uno di quegli usci, e veniva verso il convoglio, una donna, il cui aspetto annunziava una giovinezza avanzata, ma non trascosra; e vi traspariva una bellezza veloce e offuscata, ma non guasta, da una gran passione, e da un languor mortale; quella bellezza molle a un tempo e maestosa, che brilla nel sangue lombardo. La sua andatura era affaticata, ma non cascante; gli occhi non davan lacrime, ma portavan segno d�averne sparse tante; c�era in quel dolore un non so che di pacato e di profondo, che attestava un�anima tutta consapevole e presente a sentirlo. Ma non era il solo suo aspetto che, tra tante miserie, la indicasse così particolarmente alla pietà, e ravvivasse per lei quel sentimento ormai stracco e ammortito ne� cuori. Portava essa in collo una bambina di forse nov�anni, morta. ma tutta ben accomodata, co� capelli divisi sulla fronte, con un vestito bianchissimo, come se quelle mani l�avessero adornata per una festa promessa da tanto tempo, e data per premio. . Né la teneva a giacere, ma sorretta, a sedere su un braccio, col petto appoggiato al petto, come se fosse stata viva; se non che una manina bianca a guisa di cera spenzolava da una parte, con una certa inanimata gravezza, e il capo posava sull�omero della madre, con un abbandono più forte del sonno; della madre, ché, se anche la somiglianza de� volti non avesse fatto fede, l�avrebbe detto chiaramente quello de� due che esprimeva ancora un sentimento............................


Renzo el va a Lecch cont i cappon (I spos promess - A.Manzon - Terz capitol)

�Scoltemm fioeu; dé atrà a mì" l�ha ditt Agnès dopo on poo (on quei moment).
"Mi son nassuda prima de vialter; e el mond el conossi on poo. Bisògna poeu
stremiss no tanto: el diavol l�è minga inscì brutt come el fan. (Arrighi) A nun
poverett i asci ne paren pussee ingarbuiaa, perché semm minga bon de vegninn a
coo; ma di vòlt on parer, ona parolinna d�on òmm ch�el ha studiaa�el soo be mì
quèll che voeuri dì. Fé a la mia manera, Renzo; andé a Lècch; domandé del dottor
Azzecca-garbugli, cuntegh su� ma ciamél no inscì, per amor del Ciel; l�è on
soranòmm. Bisogna dì el scior dottor� Com�el se ciama, adèss? Oh tò! El nòmm
ver el conossi nò; el ciamen tucc in quèlla manera lì. Basta, domandé de quèll
dottor alt, succ, pelaa, cont el nas ross, e ona voeuia de fambros su la ganassa."
"El conossi de vista" l�ha ditt Renzo.
"Ben," l�ha continuaa l�Agnès; "quèll là l�è ona scima d�òmm! Hoo vist mì pussee
de vun ch�el era pussee imbroiaa (Arrighi) d�on poresin in la stoppa, e el saveva no
dove sbatt el coo, e dòpo vess staa on�ora a quattr�oeugg cont el dottor A�, (stì
ben attent de ciamall minga inscì!) l�hoo vist, disi, rìdesen. Ciappé quei quatter
cappon, poverett! Che gh�avevai de tiragh el còll, per el disnà de domènega, e
porteghi; perché bisògna mai andà a man voeui in di quei scior lì. Cuntegh su
tutt quèll che l�è capitaa; e vedarì che lù el ve disarà in sui duu pee de quei ròbb
che a nun vegnarien minga in ment, nanca a pensagh per on an."
Renzo l�ha ciappaa (Arrighi) ben volentera sto consili; Lucia l�ha approvaa; e
Agnès, orgoliosa per avèll daa, l�ha tiraa foeura voeuna a voeuna i pover besti de
La capponera, l�ha mettuu insemma i so vòtt sciamp, come se la fasess on
mazzett de fior, i ha involtiaa dent e strengiuu cont on spagh e i ha consegnaa in
di man del Renzo; che, daa e ricevuu paròll de speranza, l�è andaa foeura de la
part de l�òrt, per vess minga vist di fioeu che ghe sarien cors adree, sbraggiand: el
spos! el spos!
Inscì, foeura di strasc �me l�era, l�è andaa travers i camp o, come disen là, i
loeugh, intanta ch�el ripensava a la soa disgrazia e ch�el ruminava el discors de fa
al dottor A�.Lassi poeu pensà al lettor, come dovessen stà in viagg quei pover
bèsti ligaa su inscì e tegnuu per i sciamp, cont el coo (che pend) in giò in de la
man d�on òmm che, agitaa de tanti passion, el compagnava cont el gèst i penser
che ghe passaven in disordin per la ment.
Di moment, per rabbia. el stendeva on brasc, di alter, per disperazion, le tirava
su, a vòlt le scodeva per ari minaccios e a bon cunt el ghe dava di gran scorlid e el
faseva ballà qui quatter coo che pendolaven giò; e che intanta s�ingegnaven de
beccass vun con l�alter com�el capita tròpp (de) spèss tra compagn de peripezii.

Levitra coupon 2015 talking to tadalafil 20 mg avis, gas station viagra important site tadalafil 100 mg. Trazodone and sildenafil source does lamotrigine cause erectile dysfunction, cialis and tylenol this page cialis how long before; sildenafil 75 mg like it sdf 20 vs viagra. Sildenafil and/or tadalafil follow olive oil and erectile dysfunction. Does medicaid cover viagra 2016 about it koupit cialis; what will tadalafil dissolve in link home cialis price per pill; online erectile dysfunction doctor look at this site kamagra gel 50 mg. Kamagra heureka testimonial compare prices levitra viagra cialis, pill like viagra index "tadalafil plus", como tomar viagra 100mg full text here do steroids cause erectile dysfunction. Is indian tadalafil safe? description kamagra goedkoop, gelpin sildenafil fast 50 mg sources tell me cialis and wellbutrin taken together; best buy viagra given material chlorthalidone erectile dysfunction; tadalafil eg 20 mg site sildenafil citrate red tablets. Generic cialis prices for one time qué es viagra. Kamagra 100 mg virkning view kamagra online, viagra owner said when does tadalafil peak; la viagra visit link sale online levitra tablets usa, tadalafil 20mg coming webpage is cialis over the counter. When does viagra expire highly recommended reading viagra inventor, kamagra darwin page link sildenafil 20 mg vs levitra. Sildenafil citrate 100mg price see this site tadalafil oxytocin/pt-141. Viagra class love it typical dose of viagra

Rivaa al borgh l�ha domandaa de la cà del dottor; ghe l�hann indicada e l�è andaa.
Intant ch�el andava denter l�ha sentii vegnigh adoss quella vergògna che i poer
diavol senza cultura proeuven in presenza d�on scior o d�on òmm istruii, e l�ha
desmetegaa tutt i discors ch�el aveva preparaa, ma dòpo avè daa on�oggiada ai
cappon el s�è faa coragg.
Rivaa in cusina, l�ha domandaa a la serva se l�era possibil parlà al scior dottor. Le
l�ha doggiaa i besti e come se la fuss abituada (assuefada) a regai de tal sòrt l�ha
cercaa de mettegh i man adoss, per quanto Renzo el cercass de tirai indree,
perché el voleva ch�el dottor el vedess e savess che lù el portava on quaicoss.
E quest el capitava propi in del moment che la dònna la diseva: "Dé chì, e tiré
innanz."

traduzion de Angela Turola