Poesia

La Gerusalemme Liberata
(Traduzione di Domenico Balestrieri)
Clorinda � a terra, ferita da Tancredi che la crede
un francese...)

�T�ee vensgiuu, e te pardonni de bon coeur;
pardonna anch ti, no dighi a tro corp gramm,
ma all�anema, che quella no la moeur;
damm el battesem, che possa salvamm.�
Con sti paroll l�otten quell che la voeur,
c�han on cert tender, che no soo spiegamm.
Tancred el resta con la ment confusa
Tutt morisnaa, e coj lacrem, c�hin in brusa

Pocch de lontan che sorg foeura del Mont
On acqua ciara, e la cor sgiò bell bell;
là, par fa sto Battesem, el và pront
a teunn col moriott, scusand con quell;
ma quand l�è lì par desquattagh la front,
el tremma tutt, ghe se rescia la pell;
pensee, quand el la ved, e �l la cognoss:
l�è de stucch, ghe se scaggia el sangu addoss.

L�è staa in cas da venigh on azzident;
ma in quell punt el s�è faa de stomegh fort,
e soffegand l�affann internament
el dà la vitta a chi l�ha daa la mort;
intant, che �l la battezza, del content
la par pù allegra de chi riva in port,
e la dis coj oeucc viv, sebben la tas:
�El Paradis l�è avert, voo in santa pas.�

La bella faccia l�è bianca, e smortinna,
la bella faccia primma inscì vermeggia:
la guarda al Ciel; l�è propri on Angerinna;
e �l Ciel par compassion in lee el se speggia;
la sporg peù al Cavaglier la soa maninna
in segn de pas già senza forza, e freggia;
no la mostra inquiett, no la se storg,
la passa via, che se �n po� gnanch accorg.

Vedend Tancred, che no la fiada pù,
allora el se abbandonna al so magon;
allora sì, ch�el và foeura de lù
par creppacoeur, e par desperazion.
No �l g�ha spiret in corp da tegniss su,
e stramortii el và in taera a tombolon;
a guardà i att, el sangu, la cera smorta
ponn seppellill insemma con la morta.

Varon, Magg, Balestrer, Tanz e Parin
(Carlo Porta)

Varon, Magg, Balestrer, Tanz e Parin,
cinqu omenoni proppi de spallera,
gloria del lenguagg noster meneghin,
jesuss! hin mort, e inscì nol fudess vera.

Ma s'hin mort sti torcionn de tanc stoppin
nanch per quest se po� dì ch'emm fornii brera,
gh'emm anmò pizz on fior de lanternin
coj reverber e i veder de minera.

Gh'emm on Pader Garion, Domenican,
viv vivent ch'el Signor ne l'ha daa apposta
per conservà la gloria de Milan;

inscì nun meneghitt con sto brav omm
gh'emm i sett maravej tutt in cà nosta:
i primm cinqu, lu che ses, e sett el Domm.

L�apparizion del poetta
Meneghin Balestree

(Cusani, 1931 - v. nota in "Autori")
per gentile concessione de El Gianni.

Sto sabet grass passaa, vers mezzanott,
Girand sul Côrs, vers Mont Napoleon,
Incontravi ogni tant di mascarott
De donzenna, che andaven al veglion,
Quand n�hoo vist vun tant strano che a vedell
Ghe sont tapasciaa adree senza savell.

L�era on panscetta piccol de statura,
Cont on costum autentich del settcent.
El gh�aveva on quaicoss in l�andadura,
In di gest, tutt divers de l�altra gent:
L�andava intorno senza moeuv i pee...
Ma chi diavol l�era?...Induvinee!

On gran poetta de duu secol fa,
Domenegh Balestree, quel Meneghin
Ch�el mandava all�inferno, a quel temp là,
Carroccee padronal e vicciurin,
Disend: �Mi che voo intorna in distrazion,
pari la calamitta de timon�.

El me par propi lu sto bomboletta,
Con quel faccin mostôs de pomm poppin,
L�è precis del ritratta del nost poetta
Che gh�è stampaa in d�on certo librettin...
Cavi el cappel, disend:�Ch�el scusa, scior,
Ma lu el sariss, per caso el nost scrittor

Balestree?� �Per servill...Ma lu chi l��
�Mi sont on milanes compagn de lu,
Galantom a l�antiga...�
�Gh�hoo piasè,
Perché me par che ghe n�è quasi pu.�
�Ma lù, perché el sta in strada a sti ôr chi?
El gh�ha no volontaa de andà a dormì?�

�A dì la veritaa, sont on poo stuff
De fa el mort. Quand ven scur voo foeura a spass,
Perché sott terra se deventa muff,
E, regordandem che l�è sabet grass,
Prima de tornà in lecc là giò al Foppon,
Son vegnuu a vedè i gent che va al veglion.�

�Oh, Sur Domenegh� - disi - �in fin di fatt
El ciappa fregg in strada per nient:
Incoeu al veglion no va che quatter gatt
Immusonaa, mezz ciôcch e pilattent;
El carneval l�è mort...(Per i tosann
Quant a ballà, l�è carneval tutt l�ann.)

"Minga per mett el nas in di fatt so,
Ma lu, ch�el gh�ha paura che on timon
In del dedree le faga borlà giò,
Ghe dà minga timor sta confusion?
El sa che in ogni strada, in ogni vicol,
Se incontra ogni duu pass quatter pericol?"
(già allora! n.d.s.)

�S�el fudess staa domà dusent ann fa
Sariss restaa in cusina, no ghel neghi,
Puttost che vegnì in strada a famm schiscià,
Ma adess mi sont on ombra e me ne freghi;
Nun, che stemm in la Vall de Giosafatt,
Vemm de per tutt senza strusà i sciavatt,

Ma, ch'el disa, coss eel quel carroccion
Ch�el va innanz scarligand senza cavai?�
�L�è on mezz moderno de locomozion...�
�Lo-co-mo-zion, ghe ciamen?�-�Noooh! Tramvai.
�E quell�ordegn ch�el par ona saetta
Come se ciamel?�

- �La motocicletta�

�Che nomm forest! E tucc qui timonell
Senza timon, che van lor de per lor?�

�Veicol a motor.�
�Oh bell, oh bell!
Ma perché hin tant infolarmaa de corr?
Ch�el disa on poo, coss hin qui trii ciaritt
Che se pizza e se smorza?�

�Hin lampeditt,

Segnai del traffich. Quell già l�è on fenomen
Compless, per via di sord, di fioeu piccol,
Di tosann svaporaa, di ciôcch, di omen
In bicicletta, che ved no i pericol...
Automobil, tramvia...
�No, tropp franzes!
S�hoo de capì ch�el parla in milanes.

Vorav savè puttost perché in la strada
Come ai me temp, gh�è pu la cantarana.
Come fan, quand ven giò qualche rosciada,
A desgorgà i laghett d�acqua piovana?...
Hin omen viv quij là, che moeuv i brasc
Come fudesen pigotton de strasc?�

Alter che viv, se ciamen sorvegliant
E prima ghe diseven cappellon.
Gh�han on servizi quanto mai pesant
A rugà dent in quella confusion,
Per desbrojalla on poo, dove se po...�
�Ma ghe riessen?�
�Ghe riessen no.� (già allora! n.d.s.)

�Ma perché?�
�Perché (a dilla in confidenza),
Malgrado i mérit del Palzz Marin,
Se no gh�avessom l�Ingegnee Semenza
Ch�el ruga dent con l�Ingegnee Albertin,
(non quello odierno, n.d.s.)
El traffich, in del coeur de la cittaa,
El finiss per vess imbottegliaa.�

�Come fan domà in duu?�
�No, verament,
Gh�è on alter del mestee, ch�el ghe dà man.�
�Chi l��
�Poss minga dill, l�è on me parent,
Che ghe sta a coeur l�onor del nost Milan.�
�Bravi! Inscì l�è de fa! Che faghen prest
Che tornaroo anca mo, per vedè el rest.�

Intant ven giò on nebbion, ma de quij spess,
Che paren de tajà cont el cortell;
Cerchi el Sur Balestree, ma ho dess, oh dess!
Sbaratti i oeucc, ma podi pù vedell;
El ciami, el rispond minga... In quel nebbion,
Resti lì de per mì come on cojon.

Un pesce strano
(Avv.Cesare Rimini, tratta da un volumetto di poesie
scritte per i suoi nipotini)

Si è disteso sul divano
un pesce molto strano;
ha un occhio di vetro
è lungo circa un metro.

Si è messo in salotto
ha paura di essere cotto.
La cuoca in cucina
gli sembra cretina:

maneggia coltelli
e taglia budelli
pela patate
e fa le insalate!

In salotto non c'è tensione
Si guarda tranquilli la televisione,
il pesce beve un Martini
racconta storie ai bambini;

si sente in famiglia
fa l'occhio di triglia.

On pess strani
(libera traduzione di Angela Turola)

El s'è stravaccaa sora el sofà
on pess tant strampalaa;
el gh'ha on oeugg de veder
l'è long circa on meter.

El s'è mettuu in salòtt
El gh'ha paura de vess còtt.
La coeuga in cusina
La ghe par cretina;

la maneggia coltei
e la taja budei
la pela patati
e la fa i insalati!

In salòtt gh'è minga tension
Se guarda tranquill la television,
el pess el bev duu "Gottitt"
el cunta stòri ai fiolitt;

el se sent in famiglia
el fa l'oeugg de trillia

Questa poesia la dedico all�amico Giovanni che si
trova a Lisbona, ma che, quando ritorna in Italia,
ascolta Radio Meneghina e la "scolètta meneghina"
di Ada Lauzi

Profumm
(Ada Lauzi)

Profumm de mar
Saraa in d�ona conchiglia
Profumm d�altar
Incens che se consuma
Come l�amor duraa �na vita intera
Profumm de quij silenzi
Che vosaven al vent
I tò torment sopii
Profumm de fior...de tì ròsa de maggio
infogada de sô de primavera,
ingorda de respir e de rosada
profumm d�erba tajada...
E teved de lugher in fond al coeur
A la lus de quij oeugg de quell soris
Che me carezzen denter �na cornis.

El popò malaa
(Delio Tessa)

Te fa mal ancamò?
Lassa stà ch�el te passa
El bobaa! Tocca no,
vedet chì?...se desfassa

giò la benda...Signor!
Per tornalla a fa su
Bogna andà dal dottor!...
..No, no, no, ghe vemm pu

da quell brutt cattivon...
cossa l�è ch�el t�ha faa?
L�ha rugaa in del bugnon,
vera, sì, col cuggiaa..

Ghe vemm pu...no, no, no.
El guariss de per lu
El bobaa...el toccom no
Vera e nun ghe vemm pu!

Adess nun vemm a cà
Drizz filaa, propi, sì
E sta sira el papà
El faremm immatì,

peccia nun�"coss t�ee faa
ch�insci � el dis � e el bugnon
in dov�è che l�è andaa?"
(cerca, cerca el bugnon�)

"El gh�è pu�mi soo no
in dov�è che l�è andaa!"
�Te fa mal ancamò?
Te gh�ee tanto bobaa,

pover nan, citto, na!
Cossa l�è ch�oo de toeutt?
Andemm dent a comprà
El bombon? Coss te voeutt?

O Madonna Signor!
Poss no el naviselin,
el voeur minga el dottor,
el fa mal al panscin�

I canimej putost!�
�no?�i benis!�nanca queij?
Ti voeut no?�veuij che rost
Che te see�tanto meij,

quindes ghej resparmiaa!
�cara vita, t�è chi
par che l�abbien squartaa!
T�ee capii? Fa no inscì.

Se de no già t�el set
Va�gh�èlà on cappellon,
mi gh�el disi e te vet
denter drizz in preson,

ah no eh!�donca allora
là, tas giò che l�è ora!

La mamma Gisa
(Luigi Cazzetta)

(l�ho sentita recitare da Piero Mazzarella e dalla
grande Liliana Feldmann)

In fond al corridor,
el va el regolador col sò ticch tacch
legger, discrett.

In d�on canton del lett
già dessedada,
in quel sò citto grand come el sò coeur,
la mamma Gisa
l�è lì coi oeucc avert,
tra i cent penser
d�on altra soa giornada.

Tin, tin, tin...I ses che sòna.

El ciel el ciappa fiaa,
el se desquatta.
El ciar el se spalanca
e con la sciampa
el riva a la finestra:
"Son chì, son chì; mi sont on alter dì"

E de sto dì
comincia intant l�orchestra:
Quejvun in de la strada ch�el pedòna;
portell che sbatt,
el primm tranvaj che corr�
"Lassa el tò lett �Dalgisa, che hinn ses or!"

Me on�ombra la se moeuv in de la stanza.
On sciallettin sui spall,
�na cavezzada in pressa ai sò cavej,
poeu pian la slisa foeura
tirandes dree la porta. Ssst!

De là in cusina
e senza fass sentì,
la truscia, la netta, la prepara
scarp, vestii,
merenda, schiscetta�

Tra pòcch,
marì, tosa, fioeu che lavora
e l�ultim pinellin ch�el va anmò a scoeula,
sarann tucc su.

Tin, tin... Sett or: Mattina.

Pòrt che se derva,
sirènn che tajen l�aria
(la vôs de l�officina).
La cògoma sul gas che la brontola
e la spantéga odor de caffè bon.

"Pezzèga, cara dòna, scanta i òss".

Intanta anca el marì l�è giamò in pee.
La barba, ona lavada,
muda adòss,
allee! E lù l�è viscor, pront.

"Toeu, bev el caffè cald!"
(la chicchera la canta).
Dò boccad, �na sbrojada...
"Bon.Te saludi!"
El primm l�è andaa.

"Maria, Gianni, Ninetto,
su che l�è ora, dàj"

La tosa la va in bagn.
On vestidin faa sù cont i sò man.
�Na pettenada? �Na sperlusciada!!!
Zipria, rossett�
"Va che l�è tard,
fa a la svèlta, stimiscetta"
"Ecco, hoo fenii Ciao mamma".
Borsetta al còll e foeura!

Venn subit adree el Gianni
col palpiroeu sott brasc.
L�è pront su l�uss.
"Voo, mamma�"
"Te raccomandi, tì:
rispett al tò padron. Capii?". Sparii.

Col sò crappon ch�el donda
sora �l baslòtt del latt,
tra el mòll del sò cossin
e i banch de scoeula
el pòer Ninetto el se perd via�
"Mamma�" "Ste voeutt?"
"Gh�hoo un poo de mal de coo�"
"Ah, si? Stasera el curaremm.
Adess andemm".

"Cià, ven chì�el mè pattan�"
La bocca, la schèja; scossaa, collett,
merenda in la cartella.
"Ecco pront l�omett.
Cià on basin�
Attent a traversà la strada
- quii brutt malnatt de macchin -
Ciao, ciao�"
La vos la ghe va adree giò per i scal�

Hinn tucc andaa.

Solla. E adess, avanti el segond temp.
Mangià, mestee, lavà...
La casa adòss a lee!

El sò marì,
ciappaa in del sò repart
l�è quiett davanti al torna
tra schèj de assal foghent che fann la roeuda.
Piegada su on vestii in la sartoria,
la Maria
la taja, la sorfila, intant che dent
quejcòss de dolz la ciama in del sò coeur.

El Gianni, in lavoreri,
seri, seri,
l�jutta, el salta, attent,
vesin al sò padron
come on cagnoeu.

Gent che lavora!

E l�ultim, el pinèlla,
�me presonee in del banch,
el scolta la maèstra.
Paròll che vann in ciel
�me nivol...E lù, a cavall, che el vola!

E vola la giornada.

L�è sera: dormen tucc.

Taccaa sù in alt
in fond al corridor
el va el regolador col sò ticch tacch
legger, discrett.

In d�on canton del lett
in del sò citto grand come el sò coeur
la dòna
l�è insèma ai sò penser...E la va...la va...

Tin, tin, tin..I des che sòna.

Per on nostalgich del temp andaa
D� canzon e ona coa (Pier Luigi Amietta)

Canzon primma

Nostalgich de coss'�? Dill ancam�
'se l'� che te rimpianget famm cap�:
la palta che l'asfalt l'ha quattaa gi�?
O l'acqua in cort e 'l sidell de impien�?

De coss'�, dimm, te gh'hee la nbostalgia?
De l'orinari al p�st del vater cl�s?
De la pellagra e de la carestia?
D'i ball de carta? Del flit? Del pan p�ss?

O d'i bord�cch? O di p�mm coi cagn�tt?
Di camol o di pures malarbett?
De la polenta invece d'i bisc�tt
oppur del pret per tegn� cald el lett?

O magari, de noeuv, te piasaria
'vegh anm� el giazz al p�st del "frigidaire"
(e d�po on d� la carna de sbatt via)?
O 'na rattera al p�st del piedater?

Te vorarisset, magari, f� i scal
a pee, minga pod� scern� se fai
con l'ascensor ("l'� talment provincial"),
cunta nag�tt se te fann mal i cai...

O, invece de dentista e anestesia
(quand ti te gh'heet el mal de dent che picca),
te dispias ch'el gh'� p�, sia 'me la sia,
el famos cavadent de P�rta Cicca...

"Eren bei temp", nostalgich, minga vera?
Ti te see mai cressuu... Resta bagai,
ma spettet n� de numm la bella cera...
Tacchet al tram (s'intend, quell a cavai).

El cancell
(Cesare Mainardi)

Cont i ferr drizz in pee
e la ponta spongenta
el cancell l'� l� gnucch
motrient.

Ghe doo dent, el scorlissi,
el tampini
me ramp�ghi, me danni
ma i s� ferr resten l�
drizz in pee, ingrugnaa
inciodaa.

Anca m� resti l�.
E spionni.

Vedi on vial con la gera menudra
ona proeusa fiorida
poeu on gran praa che se perd
in la nebbia leggera
de la terra che fiada
lontana.

Ecco on'ombra...

N�, no me insogni.
La tocca el cancell
dal dedent. Par che forse
la voeura dervill.

S�, che in tra i ferr te conossi!

Son m� propi m�
col faccin de pomin
che gh'avevi quand s'eri on bagaj.

Te ciami, te ciami per nomm
poeu col nomm piscinin
che te dava la mamma.

Te fee segn de f� citto
che n�, se p� n�
se p� n�...

E te sl�set - ombra -
in la nebbia leggera
de la terra che fiada
lontana.

 

Il mio bambino
(Jolanda Cappello Barocci)
 

Avevi piccole mani
petali teneri e rosa
piccoli
dolci piedini
fatti di movimento
la lacrimuccia d'argento
che ti bagnava il viso
si perdeva
nel sorriso.
Occhi profondi
e scuri
pieni
di tante domande,
ricchi
di tanto stupore.
Come era festa il cuore
la prima volta
che mi hai chiamato
fu anche l'ultima volta.
E quella piccola voce
� quanto � rimasto di te
e che ancora mi giunge
e trapassa
gli spazi infiniti
fatti di oscuro
mistero.


Sera di maggio
(Jolanda Cappello Barocci)

Foglie di rosa
pestate
da piedi distratti.
Tepore nell'aria odorosa
che a tratti
sa di mimosa.
Splendida e solitaria
si � accesa una stella,
e inonda di trepida luce
le case della citt�.
� piccola e bella
e sembra portare
un messaggio.
� maggio


Natale (Giuseppe Ungaretti)


Non ho voglia
di tuffarmi
in un gomitolo
di strade.
Ho tanta
stanchezza
sulle spalle.
Lasciatemi cos�
come una
cosa
posata
in un
angolo
e dimenticata.
Qui
non si sente
altro
che il caldo buono.
Sto
con le quattro
capriole
di fumo
del focolare.

La Gerusalemme Liberata
(canto XII - ottave 66-70)- (Torquato Tasso)
Clorinda è a terra, ferita da Tancredi che la crede
un francese...)

�Amico, hai vinto: io ti perdon..perdona
tu ancora, al corpo no, che nulla pave,
a l�alma sì; deh! Per lei prega, e dona
battesimo a me ch�ogni mia colpa lave.�
In queste voci languide risuona
Un non so che di flebile e soave
Ch�al cor gli scende ed ogni sdegno ammorza,
e gli occhi a lagrimar gli invoglia e sforza.

Poco quindi lontan nel sen del monte
Scaturia mormorando un picciol rio.
Egli v�accorse e l�elmo empié nel fonte,
e torno mesto al grande ufficio e pio.
Tremar sentì la man, mentre la fronte
Non conosciuta ancor sciolse e scoprio.
La vide, la conobbe, e restò senza
E voce e moto. Ahi vista! Ahi conoscenza!

Non morì già, ché sue virtuti accolse
Tutte in quel punto e in guardia al cor le mise,
e premendo il suo affanno a dar si volse
vita con l�acqua a chi co �l ferro uccise.
Mentre egli il suon de� sacri detti sciolse,
colei di gioia trasmutossi, e rise;
e in atto di morir lieto e vivace,
dir parea: �S�apre il cielo; io vado in pace�.

D�un bel pallore ha il bianco volto asperso,
come a� gigli sarian miste viole,
e gli occhi al cielo affisa, e in lei converso
sembra per la pietate il cielo e �l sole;
e la man nuda e fredda alzando verso
il cavaliero in vece di parole
gli dà pegno di pace. In questa forma
passa la bella donna, e par che dorma.

Come l�alma gentile uscita ei vede,
rallenta quel vigor ch�avea raccolto;
e l�imperio di sé libero cede
al duol già fatto impetuoso e stolto,
ch�al cor si stringe e, chiusa in breve sede
la vita, empie di morte i sensi e �l volto.
Già simile a l�estinto il vivo langue
Al colore, al silenzio, a gli atti, al sangue.

In morte di Carlo Porta
(Tommaso Grossi)

L'è ona brutta giornada, scura scura,
el pioeuv a la roversa, el tira vent,
e gh'hoo addòss ona tal inversadura
che no ghe troeuvi el cunt de fa nient;
me senti on cert magon, e gh'hoo comè
voeuja de piang, né soo nanch mì el perché.

Passeggi on poo per stanza, e guardi foeura
I piant che donden giò per i campagn;
strengiuu del frecc me tiri in la streccioeura,
cont ona man strusandem adree on scagn,
me setti giò, troo i brasc sul lett, e voo
in tra on cossin e l'òlter cont el coo.

Se sent ona campana de lontan�
L'è a Sant Babila sònna on'angonia
Pensi el compiss giust i duu mes doman
Che hoo vist a Sant Gregòri a mèttel via;
L'è comè incoeu de st'ora chi o pòcch pù,
che sta campana l'ha sonaa per lù.

Pòver Porta! (a vedè coss'hinn i òmen!)
Scior, gioven, disinvolt, pien de talent,
ben veduu al mond da tutt i ganlantòmen,
stimaa da tutta la pù brava gent,
e in del mej de la scenna, bonna nott,
se smorza i ciar e no gh'è pù nagòtt.

Me regordi de quand, dopo vess staa
a fil de mort, el miorava on poo,
ch'el m'ha veduu lì al lett, e'l m'ha ciamaa
pussee visin, fasendem segn col coo;
poverett! el sperava de guarì,
e anch mì gh'aveva di speranz quell dì.

Ciavo! El m'ha ditt, sét chì, car el me Gross?
Te'l sét che sont staa a fil lì per andà? -
E dopo avè fiadaa: - Gh'hoo di gran coss,
di gran notizi che te vuj cuntà; -
E intant slongand on brasc el s'eva miss
a cercà tastonand el crocefiss.

L'è mòrt quatter dì dòpo, e hinn staa quist chì
I so ultem paròll che mi hoo sentuu;
chi sa che cossa el me voleva dì!
Oh, che consolazion, se avess poduu
vedè el coeur d'on amis de quella sort
che l'eva tornaa indree del pont de mort!

Ah, che vun ch'el sia staa con quel stremizzi
de vedess lì ridott a l'ultem pass,
l'ha de avegh de cuntà di gran notizzi,
l'ha d'avè vist el mond a revoltass,
mudà color, e deventà, nient manch,
bianch el negher, on tratt, negher el bianch.

Cossa diventa on Porta! andà a cercà!
Dopo on dessedament de quella sort!
Chi voeur savè coss'el podeva fa
Con quel coo, con quel coeur?Basta, l'è mort!
L'è mort, pòver Carlin, né el torna pù
Quell tutt insemma ch'el gh'aveva lù.

On talent inscì foeura de misura,
senza nanch l'ombra mai de dass el ton;
on'anema inscì candeda, inscì pura,
pienna de caritaa, de compassion;
nassuu, impastaa per fa servizzi a tucc,
che per i amis el sarav cors sui gucc.

L'è mort? L'hoo propri de vedè mai pù?
Gh'è di moment ch'el me par minga vera;
passand de cà Taverna guardi su
sul poggioeu de la stanza in dove l'era
E in del trovà quij gelosij saraa
me senti a streng el coeur, e mancà el fiaa.

No poss minga vedè on tabar niscioeura
a voltà in vuna di dò pòrt del Mont ,
o de comenza appenna a spontà foeura
di strad che gh'è lì intorna in tra i duu pont,
senza sentimm a cor giò per i oss
on sgrisor che me gela el sangu addoss.

L'è mort? L'è propri mort? Cossa voeur dì
Sta gran paròla che fa tant spavent?
Ch'el gh'è pù. - Pù ne chì, né via de chì?
El gh'è pù el Porta, propri pù nient?
Nient? Me gira el coo capissi nò;
donch come l'è che ghe vuj ben ancamò?

Ah, l'è ona gran consolazion la fed!
L'è puanca on gran balsem nel dolor!
Lee, el mè car Porta, la me dis de cred
che te sèt anmò viv in del Signor,
e che 'l morì a sta vita no l'è staa
che 'l dessedass d'on dì a l'eternitaa.

Sì, el credi, el mè Carlin, podarav nanch
avegh el minim dubbi se voress;
sì, te sèt viv anmò, sont pù che franch,
e tì, fors, te me vedet anca adess,
e fors'anca te gh'ee consolazion
che pensa a tì, che gh'abbia tant magon.

Caro tì, in sti duu mes hoo insc ì piangiuu,
e hoo inscì de piang anmò del temp che ven.
Gh'hoo gust almanch che t'abbiet cognossuu
De che manera mì t'hoo voruu ben;
che son sicur, sicur che'l t'ha de premm
Basta, Carlo, on quai dì se vedaremm.

I man del mè papà
(Paola Cavanna)
Ona bella poesia di noster d�: tratta dalla sua raccolta
di poesie meneghine "L'ultima ringhera"

I man del mè papà
gh'hann pù de cai
Hinn bianch
coi ven celest
hinn legger come al
tremen
come on vol de parpai.
Man ch'hann strengiuu
saraa
piegaa
tiraa de lima
man stracch
de podenn pù...
ma istess che prima
volen come parpai
a carezzamm el coo
...on boff d'aria gentil
su i mè cavei...


da "Il marzo 1848"
(poemetto di Giovanni Rajberti)

quasi incredulo che i 34 anni di oppressione
austriaca siano terminati così esulta:

...Sicché, l�è vera o hin ball?
Se g�ha domà paura de insognass.
E poeu de dessedass
E sentiss ancamò i Todisch sui spall...
Ma nò. quij car Pattan hin proppi andaa,
Cioè i emm casciaa via
On poo de desgarbaa
Dopo trentaquattr�ann de compagnia;
E i milanes insci grazios e bon
In fin g�han mostraa poca educazion.

e, ritornando col pensiero agli avvenimenti
di quei 34 anni:

...Quij che han trovaa bardassa de pasquee,
Adess hin andeghee:
I tosanett hin nonn:
E se pò dì che han vist a seppellì
Dò volt la Lombardia, staghela lì.

uno sparo da lontano...dà.inizio alla rivolta!

...L�è staa de quel moment
Ch�è comenzaa ona guerra disperada
D�on popol disarmaa contra on�armada:
Roba che fa spavent!
I s�ciopp contra i baston,
i sass contra i cannon,
E ona cittadinanza sueffada
A tutt i comoditt,
E a scoeud tutt i petitt,
Moresina e pacifica de coeur,
Che tutta insemma salta su in d�on tratt
A fa quel che Dio voeur.
Fiero come leon,
svelt come legoratt,
e senza distinzion
de pitocch, sciori e nobil
de donn o de fioeu,
de gioven o de vecc,
chi ruza in strada i mobil
per fa di barricad,
chi resenta i bottegh di armiroeu,
chi se porta ai finester o sui tecc
per tirà sui nemis côpp e sassad.

El primm bisogn de tutt
L�era quel del fusill,
e attorna i pù ris�cios e risolutt
a guadagnassel col tarell, col still.
Ogni s�ciopp guadagnaa
L�era on Croatt mazzaa:...........

e le donne?

...I donn han faa miracol
de forza, de virtù, de intelligenza:
pù né lacrim, né ciacol,
eren el balsem de la providenza:
lor colà piomb, lor medegà ferid,
lor mett coracc a tucc
e fa, col coeur strasciaa, bocchin de rid.
Lor fa bind e filaper,
e fina trattà �l s�ciopp compagn di gucc
e mandà al babbi on rebellott de Slaper.

ma anche i Martinitt hanno fatto la loro parte...

...E la baldassaria?
Tutt e on bott l�è cressuda in del giudizzi,
beati e smanios de fa servizzi,
e de mettegh la pell comesessia.
Lor su e giò per i strada
A portà intorna avvis,
e in pee di barricad
a fa segn che rivaven i nemis
E vosagh adree succ! ai s�cioppettad
Come fan sabet grass cont i benis...

Sonetto di Carlo Porta
(che evidentemente aveva in uggia il caldo estivo
e gli insetti noiosi di questa stagione)

Scimes, pures, bordocch, cent pee, tavan,
camol, mosch,pappatas, vesp, galavron,
formigh, zanzar, scigad, vermen, scorpion,
consolev che l�estaa l�è pocch lontan.
Pover bestiolitt! Pover badan!
Mordinn, sciscienn, secchenn, che sii patron,
caghenn in suj pitanz, in sul muson,
cribbienn i pagn, i frutt, la carna, el gran.
Fee pur quell che ve pias, car bestiolitt,
chè el manch che possem fa per i vost meret
l�è quell de lassav scoeud tutt i petitt.
Inscì magara ve vegniss a taj
De andà a quarter d�inverna in del preteret
De chi loda l�estaa coj soeu regaj.

Traduzione:

Cimici, pulci, scarafaggi, millepiedi, tafani,
tarme, mosche, pappataci, vespe, calabroni,
formiche, zanzare, cicale, vermi, scorpioni,
consolatevi che l�estate è poco lontana.
Povere bestioline! Poveri innocenti!
Mordeteci, succhiateci, seccateci, che siete padroni,
cacateci sulle pietanze, sul muso,
crivellateci i panni, le frutta, la carne, il grano.
Fate pure quel che vi piace, care bestioline,
ché il meno che possiamo fare per i vostri meriti
è quello di lasciarvi togliere tutti i capricci.
Così magari vi venisse a taglio
di andare a quartiere d�inverno nel sedere
di chi loda l�estate coi suoi regali.

La mamma di gatt
(Giovanni Barrella)

(quand la grand Liliana (Feldmann) le legg, la piang�e mì con lee)

Sont ona mamma, mì�sont ona mamma,

son la mamma di gatt�che riden nò,
'se gh'è denter de mal a vess la mamma
di gatt?� A mì 'l me mort el mè popò�
Sont a Mombell?�e inscì?� Son chì in di matt?�
Sont ona mamma, mì!� Mamma di gatt!�

Sont ona mamma, hoo ditt! Fèmm nò inrabì!�
De che gh'hoo in brascia e stringi 'sto gattin,
quij brutt carogn me ciamen sempr'inscì!�
L'è nò 'n gattin quest chì, l'è 'l mè fiolin:
sont minga matta, mì, nò�hinn lor i matt!
Per quell, al mè fiolin, ghe disen gatt!

Chi sont?�Perché son chì?�Nò�dèmm a trà,
passee nò inscì, senza guardamm!�Nassuda.
mì son nassuda�cert!�El mè papà?�
Mah?!� La mamma?�L'hoo minga cognussuda;
m'ha tiraa grand on òmm�sì�on vecc ballòtta
ch'el me piccava semper per nagòtta!�

Spettee che me ven in ment!�De piscininna
'dess me regordi�i man pien de gelon�
el fòss�el lavatòj�la candegginna�
el baltrescà coi locch in sul bastion�
poeu 'l primm moros�la vitta de la strada,
e tanti bott�e semper bastonada!�

Ma on dì�sentii se vorii rid!� On dì,
me sont trovada mamma!�Ona pellascia
'me mì, con vun su i spall de mantegnì,
mamma!�Mì, mamma�e s'eri ona donnascia!
Gh'hoo avuu vergògna, mì, di alter mamm
E hoo tòlt giò quajcoss per velenamm.

Sont stada a l'ospedal sett mês de fila,
prima de mett al mond el mè fiolin,
mì s'era diventada ona candila
che deslenguava tutta in d'on lettin,
e in di primm temp n'hoo faa del bestemmà
e del pregà 'l Signor de famm crepà!

Ma quand l'hoo sentii a moeuves denter chì,
l'è staa come se 'l ciel el se derviss!
Ma, allora, mì hoo pensaa�se moeuri mì,
an'lù el me moeur�el moeur�el và�el spariss!
Perché mì hoo de mazzà 'l mè piscinin�
Che colpa ghe n'ha lù, poer angiolin?�

E mì, dònna de strada�e mì, pell gramma,
che al mond gh'avea nissun de voregh ben,
de quell moment me son sentida mamma,
mamma 'me i alter, e hoo maledii el velen
che 'l me inciodava in lett, con la paura
che 'l me fasess morì la creatura!

Còssa hoo patii quij mês in de quell lett!�
Doveva stà lì ferma, irrigidida,
come ona mòrta sora al catalett�
E mì stava lì ferma, irrigidida:
faseva appena "inscì" per tirà 'l fiaa�
moveva nanca i oeucc, per non fagh maa!

Faseva viaggià 'l coo�la fantasia!
Tutta ona vitta noeuva innanz a mì:
tutt bell�tutt roeus�tutt fior�tutta poesia!
Cara el mè bell nanin, tutta per tì!�
E chì, in del coeur, come on torment�'na fiamma!
S'eri ona mamma mì, s'eri ona mamma!

Mamma!�Mai pù la vitta de la strada,
l'andà a dormì col primm che capitava�
patì tutt i vergogn�vess maltrattada,
segnada a did�perché me se pagava�
Ma deventà anca mì ona dònna onesta
e camminà per lù, cont alt la testa!

M'hann daa l'indormentinna, poeu a la fin�
Quand son tornada in mì, suor Margheritta:
"Pazienza" la m'ha ditt�"el so fiolin
l'è in ciel�ma a lee gh'è staa salvaa la vitta.
De fass coragg�stà allegra e non casciass,
che tant gh'è nò staa 'l temp de affezionass!�"

Ghe sont saltada al coll, come ona jenna!
Ah, mì gh'hoo avuu nò 'l temp de affezionamm�
Mì, che gh'hoo daa el mè sangu, venna per venna!�
E ti te ghe 'coragg de tormentamm?�
Te patii tì 'me mì in 'sta vitta gramma,
mònega, tì�che te set minga mamma?

Con che diritto me l'avii mazzaa?�
Con che diritto, dimm, el tò dottor,
senza dimm nient, me l'ha sacrificaa?�
Chi ve l'ha ditt de dammel 'sto dolor?�
Perché, se vun di duu el dovea morì,
perché mazzamel lù�perché no mi?

Canaja d'on destin!� Mì, maledetta!�
Seri ona prostitutta�on pòcch de bon�
Ma ti t'el seet, Madonna benedetta,
cossa t'avea promiss in di orazion!
Perché trattam inscì�Brutti assassin!
Mi voeuj el mè fiolin�el mè bambin!

L'è no 'n gattin quest chì�fegh on poo festa!
L'è 'l mè fiolin!�'Dess me regordi pù!
M'hann ligaa su on bell dì�m'hann miss 'sta vesta�

Me tegnen denter chì, sarada sù�
'Se me ne importa a mi vess chì in di matt!
Sont ona mamma, mì!�Mamma di gatt!

LETTERA D'AMORE
(di Pier Luigi Amietta)

Mia cara,
dal tempo delle piscinine
e dei cortili
freschi di glicine
estiva
(san sempre un po' di gatto)
nessuno ti ha scritto...
Ora di fai attenta,
avverto i segnali:
una carezza verde
pi� viva sul muschio
(Alzaia Ticinese),
l'insegna raffinata
(Via Spiga, il Crocefisso)
accenna di s�, nel crepuscolo
quasi battito lungo
di ciglia.
Tu sola sai farlo
cos� signorile e affettuoso.
Trema sul capo
del Santo
(Angelicum)
la corona di foglie
di sole.
Te lo volevo dire
dal terrazzo
(sei anni!)
di Francesco Foppa
e dalle sere dolci
d'anguria d'Agosto
(il Fossati)
e dai papaveri
della Varesina
nell'erba
in baleni di risa
sotto la prima luna
e dai marroni
lucidi caldi freschi
(Corso Venezia)
e la mia prima Scala
(sette anni?) Era Hansel e Gretel.
Te lo volevo dire
dal gelato rotondo
di panna
(L'Aurora, al Paolo Sarpi)...
Ma non te l'ho detto.
E nessuno
da allora
ti ha scritto
n� forse ti ha visto
soffrire
allora
n� oggi.
E dunque
per tutti
i rimasti
Ti scrivo.
Tu devi saperlo:
da allora
da sempre
ti amo. mia cara Milano.



Zanchin, mondine

 

Per on nostalgich del temp andaa
D� canzon e ona coa (Pier Luigi Amietta)

Canzon seconda

Va ben la nostalgia dedi temp andaa,
di Navili con l'acqua bella netta,
di c� cont i lignher e 'l spazzac�,
el caf� del genoeucc con la carretta...

Ma, per pies�, giremm Milan incoeu,
giremmel con l'idea de desquattall
come se 'l fuss 'na d�nna o 'l n�st caroeu
e pientemmela l� de casci� ball.

Vers i sett or, quand el s� el va al cobbi:
piazza de la Repubblica, i Giardin
e Monte Merlo, in mezz ai tilli, ai pobbi,
a piant grand come c�, � piscinin.

Poeu via Palestro, tir� innanz bell bell,
e cors Venezia, vestii de la l�s
di vedrinn sbrlusent, s�tta i primm stell.
Guard� i tosann salt� foeura del b�s

de la Metro...San Babila e poeu dent
in del Cors, senza 'vegh macchin dedree;
San Carlo, i Portegh, fermass dent per dent
e poeu and� innanz, l�tt l�tt, semper a pee.

E infin ved�, l� in fond, drizzass el D�mm
- in mezz a nivol r�sa i guli negher -
e in alt, lustra e dorenta come on p�mm
(mej del la Torr Eiffel, mej del san Peder)

la pussee alta, Lee...La Madonnina.
Nostalgich, per pies�, gira Milan
ai sett de sera, quand el d� 'l se ninna
invers la n�tt e 'l se cobbia pian pian...

Riconoss, che Milan l'� bell incoeu!
Cossa te diset? Che Milan l'� "bella"
e n� "bell", perch� tosa e minga fioeu?
Va ben istess. T'hee capii?...
Camamella!

Coa
Sar� staa bell, sar� staa bell 'me l'era,
ma 'me l'� bell Milan, ai sett de sera!


La Galleria


S.Babila

 

El m� bagaj
 (voltada liberament in milanes da Angela Turola e leggiuda a S.Cipriano
per cunt de "I amis de la Poesia")

Te gh'avevet di man piscinitt,
foeuj t�ner e r�sa;
pescitt dolz, piscinitt...
faa de moviment;
la lacrimina d'argent
che te bagnava el faccin,
la se perdeva
in del soris.
Oeucc profond
e scur,
pien
de tanti perch�,
pien
de tanto stupor.
Che festa in del coeur
la prima v�lta
che te m'hee ciamaa!
- l'� stada anca l'ultima.-
E quella vos piscinina
l'� quell che resta de t�,
che la me riva anm�
e che la sbusa
i sp�zzi infinii,
faa de misteri
tenebros.

 

Sera de magg
(voltada liberament in milanes da Angela Turola e leggiuda a S.Cipriano per cunt de "I amis de la Poesia")

Cialis classification see page tadalafil 5 mg for bph, cialis forum erfahrungen my site taking sildenafil without ed, kamagra danger cœur see here sildenafil kaufen; tadalafil amazon go tadalafil dosage for erectile dysfunction, sertraline and viagra click link get tadalafil online, generic tadalafil cost optum rx please click at this link viagra super active; acheter kamagra en inde check this page right here now cialis generico tadalafil. Cialis for pumps my review here can vaping cause erectile dysfunction. Cialis v levitra information viagra boys philly. Levitra bayer 10 mg prezzo their website coffee recall viagra. Adderall cialis click walmart pharmacy cialis cost; tadalafil cheapest price link tadalafil 10mg price in uae. Hims viagra cost to what is bph cialis; viagra canadian pharmacy vipps approved see this link tadalafil pricing, cialis strength view publisher site viagra 50mg price; cialis elden ring explore here sildenafil tablets delivery; sildenafil 20 mg side effects my link fda approved uses for levitra, cheapest levitra online suggested post sildenafil street price, how much are viagra find out in the post sildenafil farmatodo. Cialis half life chart my web site süper kamagra, kamagra jelly melbourne this website low cost sildenafil; erectile dysfunction in 20s reddit website page cialis 10mg price; tadalafil molecular formula see post sildenafil upset stomach, canadian cialis generic link sildenafil side effects long-term. Levitra en walmart anchor sildenafil c3; uk cialis online full article at kamagra wie lange steht er, sildenafil best price just click cialis nhs; sildenafil alcohol interaction continued tadalafil powder; half life cialis 10 mg check my reference tadalafil generic; does sildenafil work for ed reference cialis user reviews; erectile dysfunction test kit you could look here cialis professional vs regular cialis. Kamagra 4uk.com full text here generic viagra pill. How much cialis is safe webpage levitra super active, kamagra jelly 100mg important to know does viagra go bad, sildenafil online doctor prescription visit this site right here tadalafil clinical trials; viagra connect usa cvs ralated page sildenafil 100mg tablets, tadalafil for fish more resources cheapest viagra online. Online viagra generic these details goodrx sildenafil reviews, cialis levitra compare click hyperlink vitamin d like viagra. Generic name of cialis dig this bluoxyn erectile dysfunction supplement; how safe is cialis recommended looking at free viagra for diabetics, tadalafil reddit check out the post right here can masturbation cause erectile dysfunction, tadalafil dosage after prostatectomy suggestions levitra 10 mg precio mexico, cheap kamagra oral jelly online view publisher site can viagra make you bigger; hims sildenafil 50 mg referring to cialis and xanax, female viagra otc read more viagra en walmart, cialis cost at cvs pharmacy read this article tucker viagra

Foeuij de r�sa
pestaa
da pee distratt.
Tevedin in l'aria profumada,
che a tratt
la sa de mimosa.
Splendida e solitaria
ona stella la s'� illuminada
e la inonda de timida lus
i c� de la citt�.
L'� bella e piscinina
e par che la p�rta
ona notizia.
L'� magg.

Natal
(voltada liberament in milanes da Angela Turola e leggiuda da Ada Lauzi a Radio Meneghina)

Gh'hoo minga voeuja
de buttamm
in d'on remissell
de strad.
Gh'hoo on gran
pes
in sui spall.
Lassemm insc�
come ona
r�bba
pondada
in d'on
canton
e desmentegada.
Chichinsc�
se sent
dom�
el cald bon.
Stoo ch�
insema ai quatter
rabesch
de fumm
del fogoraa.